Arrels

El millor lloc perquè una criatura creixi serà a seva casa amb la seva família Un espai acollidor, segur, amb bellesa, autèntic, amb la personalitat d’aquella família.
Un espai de vida i per a la vida.

L'ADULT ACOMPANYANT

6-ARRELS

Quan pensem a acompanyar el joc del nen pensem en un adult que està disponible, present en cos i essència. A casa, què fem quan els nens estan jugant? Si juguen sols, com ens fem presents? Si ens reclamen, com ens situem per no intervenir massa?
El nostre treball és acostar recursos i potenciar als pares i mares un acompanyament òptim per a viure i gaudir del joc dels fills a casa. Si vas a la recerca d’inspiració o ajuda … nosaltres estem sempre disponibles per a resoldre dubtes sobre com acompanyar el joc dels vostres petits.
Un nen, i més si és el teu fill / a, la qual cosa més necessita és ser mirat. Saber que coneixeu  què fa i què descobreix. Però el nen també mira. Mira al seu pare i la seva mare, els qui són el seu gran mirall d’aprenentatge. Els nens de 0 a 6 anys són altament sensibles, grans observadors i absorbeixen constantment el que perceben del seu voltant. D’aquesta manera, et coneixerà de dalt a baix, i anirà creant el seu tarannà segons ho percebi de vosaltres. Donarà valor al que vosaltres li doneu, tractarà amb respecte el que vegi que vosaltres respecteu i tindrà sensibilitat per la bellesa si vosaltres teniu. La teva presència la trobarà quan estigui observant i compartint una estona de joc o, simplement t’hagi fet una pregunta encertada que li encamini en la resposta que cerca fa estona. Potser un altre dia farà un gran descobriment gaudint de la llibertat que li doneu, però també pot aprendre després d’haver parlat dels límits que ha de seguir en un racó de joc. Però també sabrà que esteu quan trobi un petit ambient de joc preparat o un cistell ple de material interessant per descobrir. En això és on trobarà la vostra essència. Només cal viure amb tanta passió i alegria com ells ho fan.
Des de Pi us animem que feu allò que tingui sentit per al vostre fill/a i també per a vosaltres com a pares i mares. Acompanyar, gaudir i guiar als vostres fills en el joc des del vostre paper de família.

La infància i el joc

5-ARRELS

Però, per què el joc és tant plaent? Doncs perquè surt de si mateix, de la seva llibertat. Mai hem d’ensenyar a un nen a jugar, només cal donar llibertat. A cada etapa el nen trobarà el joc que més li interessi. Pot ser que durant setmanes estigui jugant al mateix o, potser, durant uns dies no troba res a fer que li motivi … qui sap? El més important serà observar-los i interpretar per a entendre la criatura i donar les respostes que necessiti.
La primera infància és l’etapa on el nen fa els aprenentatges més importants de la seva vida. Són els anys en què viu un creixement molt significatiu en tots els nivells. En pocs anys passa dels braços de la seva mare o pare a grimpar sol, córrer, fer grans creacions o editar algunes lletres. Les criatures d’aquestes edats estan connectades a la vida i volen entendre i conquerir el món jugant perquè, com és ben sabut, el joc és la tasca de la infància i la seva base d’aprenentatge i coneixement.
El joc és un bé universal en la infància, passa a tot arreu del món i és lliure de donar-se en qualsevol petit moment i en qualsevol persona. L’infant juga sempre que pot. El joc és plaer perquè surt de la voluntat del que juga, va de dins cap a fora. L’infant és actiu i protagonista del seu joc. Juga sol o busca compartir-lo i no cal dir-li que ho faci perquè en la seva essència el nen és joc. Però, què pensem quan parlem de jugar? Segurament el primer que ens ve al cap és diversió. Però també podem dir que jugar és exploració, domini, investigació, moviment, emoció, trobar dificultats i encertar la resposta, expansió, contenció, relaxació i un llarg etc. Quina satisfacció jugar!

L'AMBIENT PREPARAT

7-ARRELS

El millor lloc per a créixer per a una criatura serà amb la seva família i a la seva casa. Un espai acollidor, segur, amb bellesa, autèntic, amb la personalitat d’aquella família. Un espai de vida i per a la vida.

A l’inici de la vida el món del bebè és la seva mare. Fins a passat un temps no hi ha consciència que la mare és una persona a part. Llavors comença el descobriment d’un mateix, potser primer veu passar una mà i resulta que és seva, que la pot dominar. Més endavant aquesta mà servirà per a agafar objectes i, fins i tot, acostar-los a la boca. I així, a poc a poc, el bebè es va descobrint i convivint amb la seva família. Des del primer dia que arriba a casa un nen, tot l’ambient el rep. Les olors, els colors i els sorolls. Tot forma part del lloc on viu i habita amb la seva família. Quan el nen comença a desplaçar-se és quan pot passar a l’acció després d’un temps més observador. Per fi té suficient llibertat per a agafar aquell rellotge amb agulles que es mouen dins i que fa temps que observava des de lluny. És el seu gran moment! Obrir calaixos, agafar revistes i draps, pujar el sofà… Això sí, els més petits faran tot això on estiguin els seus pares, sigui cuina o jardí. Ara no hi haurà qui ho detingui! Serà tan important tenir una habitació destinada als jocs com un petit racó en la cuina. Això sí, només podrà habitar plenament a casa si gaudeix de llibertat per a moure’s. La llibertat comporta que coneguem i confiem en el nen. Com també cal deixar clars els límits. Una criatura ha de saber què pot i què no pot fer a casa, però allí on aquest ha de poder fer coses en coherència amb la seva edat.